Fa molt, molt de temps, en un lloc molt llunyà, hi havia un país on la gent tenia la pell molt fina i s'ofenia amb gran facilitat. Aquest país tenia 17 tribus i dos viles autònomes, totes elles vivien plenes de joia i felicitat (en major o menor mesura), però desgraciadament tota historia ha de tenir un antagonista perquè resulti distreta, i aquesta historia no serà menys, així que resulta que entre aquestes tribus n'hi havia una que era filla de puta a matar. Els habitants d'aquesta tribu, que per un curiós i inexplicable caprici del destí eren tots multimilionaris, es negaven a "compartir" (i quan dic compartir, se sobreentén que vull dir regalar), els seus immensos tresors, d'incalculable valor, amb els habitants de les altres tribus. A més parlaven un Estrany dialecte que ningú més entenia pel simple vici de putejar, enlloc de parlar la "lengua común" que era "universalmente oficial" (Rosa Díez dixit) segons l'article 3 de les sagrades escriptures, no contents amb això volien imposar la seva estranya i primitiva parla al habitants de les altres tribus; que no només no els entenien, sinó que van veure com el seu jovent perdia les ganes de viure al veure truncat el seu somni d'anar allà a fer de funcionaris.
Els habitants de les altres tribus, amb l'enorme generositat que caracteritzava el seu tarannà des de la nit dels temps, intentaven civilitzar aquesta tribu, els volien ensenyar a comportar-se i a parlar de forma comprensible per a qualsevol persona de bé, volien que abandonessin les seves petites tonteries tribals i s'incorporessin al món civilitzat, doncs entenien que aquesta dèria d'encaparrar-se a comportar-se de forma diferent i a parlar aquell estrany dialecte era una "rabieta" pròpia de gent de poble, gent que no coneixia el món ni el volia conèixer, gent en definitiva amb poca "mundologia". És per això que van intentar de la forma més respectuosa possible (mai cap ofensa, mai cap mala paraula, mai cap insult) que s'incorporessin a la seva cultura, i a canvi d'un favor que els podia salvar d'ells mateixos i de la fúria de nostre senyor, només demanaven un petit 8'7% del seu PIB, de forma anual, no negociable i a pagar fins la fi dels temps.
La tribu dels "Rarets" s'ho va prendre molt malament, no entenien el bé que se'ls feia ensenyant-los a parlar i a comportar-se tal i com déu mana; així que van decidir protestar, tothom protestava com bonament podia o sabia, fins a tal punt es va arribar amb aquestes protestes que varen celebrar-se cremades populars de la foto del líder espiritual de la resta de tribus, entre d'altres coses salvatges i espantoses que Google no em deixaria publicar. En el context d'aquestes protestes un dels membres de la tribu va decidir fer una broma amb el photoshop, però sent home inculte i poc preparat, que no tenia cap mena de sentit de la de la mesura i el bon gust, va acabar ofenent a la resta de tribus, que a causa de la seva bondat infinita quasi mai havien rebut cap mena de burla i/o escarni, i tenint la pell fina com la tenien, conta la llegenda que la seva emprenyamenta va durar 1000 anys. (també conta la llegenda que de feina, el que és feina, no en devien tenir gaire, perquè sinó no es comprendria que això hagués saltat als mitjans de comunicació generals).
